La transmissió de la doctrina en l'homilia litúrgica pot prendre un to catequètic o informatiu, didàctic o poètic, i pot assumir molts registres. La cosa important és no fer-ne un cos estrany a la celebració, tant pel contingut com per la forma d'expressar-la. El recull present n'aplega cinquanta, una corresponent a cada any del mig segle de ministeri sacerdotal de l'autor.

Pablo Picasso és un dels artistes més importants de la història de l'art. Qui no coneix el quadre Guernica o ha identificat les formes geomètriques de les seves obres amb l'artista? Picasso va tenir una relació molt especial amb Barcelona i amb Catalunya. A Barcelona hi va viure 9 anys. En els seus anys barcelonins i, posteriorment, en els seus retorns des de París, va construir un mapa de relacions amb Catalunya. Horta de Sant Joan, Cadaqués i Gósol ocupen un lloc destacat en aquest mapa. Aquest llibre proposa una breu, però intensa immersió en la vida, l'obra i els vincles que amb Catalunya va establir un artista anomenat Picasso.

Jeroni d'Estridó fou pregonament conegut al llarg de l'edat mitjana per la seua responsabilitat sobre la Vulgata llatina i sobre un conjunt important d'obres, pròpies o atribuïdes. El present volum pretén, precisament, completar el nostre coneixement de les traduccions al català d'obres reals o assignades a Jeroni realitzades durant els segles XIV-XVI, amb especial interès en tres títols que contenen paràgrafs amb normes de comportament femení o exemples de conducta: el De custodia virginitatis, la coneguda epístola a la verge Eustòquia; l'Epitaphium sanctae Paulae, traduït amb el títol de Vida de santa Paula; i el Libre de la regla y modo de vida de les monges, és a dir, la traducció de les Regula monacharum atribuïdes a sant Jeroni, versionades per un gairebé desconegut ciutadà Jeroni Gil i impreses a València l'any 1517, amb una dedicatòria a Maria Enríquez i de Borja. L'edició moderna d'aquestes traduccions ofereix al lector la possibilitat de comprovar­ne personalment les bondats.

A Punt és un mètode d’aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d’acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d’Europa, amb un enfocament basat en l’acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l’ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l’alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d’interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l’aula.

L’estiu de 1789, al pintor Pere Pau Muntanya i a l’arquitecte Francesc Renart els van encarregar tota una sèrie de dibuixos de la muntanya de Montserrat per il·lustrar un llibre de geografia. El llibre no s’acabà publicant, però s’ha conservat un volum considerable de documentació relacionada amb el projecte editorial. Amb tota aquest documentació, Núria Llorens ha anat reconstruint tot el context de l’Àlbum de dibuixos, l’ha analitzat i l’ha descrit. El llibre conté una reproducció fotogràfica de tots els dibuixos de l’Àlbum i els complementa amb il·lustracions procedents de diferents arxius i biblioteques nacionals i internacionals que ajuden a entendre el moment històric i les possibilitats tècniques de l’època.

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va ser dibuixant, pintor i ceramista, però també destacà com a teoritzador del Noucentisme amb la publicació d'articles, conferències, assaigs i crítiques d'art. Si bé no fou un autor prolífic en el món de les lletres, alguns dels seus textos com La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat (1916) i, sobretot, El Nacionalisme de l'Art (1920) esdevindrien programàtics i sempre envoltats de polèmica. Aragay va publicar a Vell i Nou, La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador amb la voluntat d'infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra. També es dedicà a combatre els artistes de la generació anterior -modernistes, romàntics i acadèmics- i els pintors d'avantguarda -futuristes i cubistes-, cosa que el posicionà com un dels autors més bel·ligerants del Noucentisme. Xavier Castanyer ha recuperat una trentena de textos 'de combat' publicats entre 1915 i 1934, que s'ha encarregat d'analitzar i de posar en context en el marc general de l'art català contemporani i del període del Noucentisme en particular. Els articles han estat reproduïts en una segona part del llibre amb l'objectiu de posar l'obra teòrica d'Aragay a l'abast del lector.

Aquest llibre conté deu capítols, en bona part inèdits, la majoria referents a personatges importants relacionats amb la cultura catalana del segle xx: el catalanòfil francès Alfred Morel-Fatio, el caputxí pare Miquel d'Esplugues i la seva relació amb Lluís Nicolau d'Olwer, el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach i la seva relació amb Francesc Cambó, el pastor metodista Alfred Capó -traductor de la Bíblia al català i exiliat a l'Uruguai-, l'historiador Ferran Soldevila i la seva relació amb Rafael Patxot, l'humanista Ramon Sugranyes de Franch i la seva relació amb Joaquim Balcells i amb Rafael Patxot. Té un interès especial el capítol dedicat a les milicianes catalanes que van participar en la guerra civil, especialment a les cinc infermeres que intervingueren en l'expedició d'Alberto Bayo i que foren empresonades, tractades iniquament i afusellades a Manacor el 1936.

La Marina està cansada que el fatxenda del Gonçal li faci la vida impossible a l'escola. Sort de les històries que li explica el seu avi, que la distreuen. Perquè l'avi de la Marina explica sempre històries de quan ell era pirata, sí, pirata! Tothom el coneix i sap que té molta imaginació… Però un dia la Marina l'acompanya d'excursió i descobreix que les històries del seu avi no són tan fantasioses com semblava…

Aquest llibre presenta la traducció al català de la tesi doctoral que Irmela Neu va llegir a la Universität Frankfurt am Main el 1985. El treball obtingué el premi Nicolau d'Olwer 1985 de l'IEC. L'autora aborda l'estudi de la doble consciència -lingüística i nacional- en un contínuum temporal, delimitat formalment entre dates -1833 i 1891- mig simbò-liques, mig objectives, del temps en què la llengua, a diferència dels temps anteriors, passà a ser considerada un signe d'identificació de la personalitat, com ho eren i ho havien estat les lleis, les institucions polítiques i administratives històriques i diversos signes -històrics, mítics o simbòlics- que es complementaven i es reforçaven mútuament. La tesi es va publicar en alemany a la revista Estudis Romànics. La traducció catalana és de Ricard Wilshusen.

Aquest volum reflecteix la voluntat d'examinar, de manera aprofundida, la doble dimensió de l'obra de Felícia Fuster (1921-2012). Tant la seva producció poètica com el seu vessant artístic caminen en paral·lel cap a l'abstracte i l'experimentació. La mateixa artista ho apuntava: 'Amb els pinzells emmeno camins antics; amb el trineu irreal de les paraules intento avançar per la blancor del camp de gel.' Uns camins que la porten a treballar la pintura amb voluntat artesana i a aprofundir en el coneixement humà a través d'una poètica que uneix el vessant existencial primer amb el zen i la poesia japonesa del segle xx que va introduir a la nostra cultura. Els textos aquí aplegats que van del record amistós dels seus col·legues d'escriptura fins a les anàlisis d'especialistes en literatura, art i traducció van ser exposats al llarg de les jornades 'La pàgina és la pell' (IEC, 5-6 d'octubre de 2021) i han permès de rescatar la figura d'aquesta extraordinària poeta-pintora de la penombra de l'oblit.